Competition in this pair is now closed. Source text in Spanish Admiré de niño la clarividencia del caballo para orientarse en la ida o el regreso y, sea de noche o de día, en la tormenta o bajo el vendaval, admiré el olfato de los perros para volver al sitio del que parten por más que de él se alejen, o el acierto infalible del gato para encontrar el rumbo que tras sus andanzas lo devuelve siempre a su casa. Yo no lo tengo ni cuento tampoco con ese invalorable sentido común a la mayoría de los humanos para orientarse en las calles y las rutas o en parajes nunca vistos tanto como en aquellos en donde apenas se estuvo una única vez. Yo me pierdo irremediablemente cuando me alejo de los circuitos habituales. Privado del don de la ubicación, incapaz de abstraer, de discernir y calcular donde tanta falta hace, los sitios que no frecuento son para mí inalcanzables y a ellos jamás llegaría si alguien no me condujese o no me dejara guiar por los que entienden. Sujeto fatalmente a mi pobre percepción, no sé ir, no sé volver y soy incapaz de remontar mi invalidez. No puedo, no aprendo, no entiendo y nada me dice un plano acerca de mi ubicación. No tengo brújula interna ni don alguno de representación y en cuanto a los puntos cardinales jamás supe dónde están. Todo esto, claro, favorece mi propensión a la inmovilidad. Para no exponerme a vivir perdido, trato de no alejarme de los escenarios familiares. Poco me convoca fuera de mi barrio y trato en lo posible de que mi vida social nunca lo exceda. Nada más ajeno a mí que el espíritu de un expedicionario. Invierto las direcciones y suelo situar a la izquierda lo que estuvo desde siempre a la derecha, y cuando lejos de mi casa dejo el coche estacionado, lo busco al querer volver por el lado en que no está y pierdo así un tiempo enorme resolviendo lo que nunca debió convertirse en problema.
KOVADLOFF, Santiago. “Soliloquio del extraviado” en Una biografía de la lluvia. Emecé ensayo, Buenos Aires (2004).
| The winning entries have been announced in this pair.There were 4 entries submitted in this pair during the submission phase. The winning entries were determined based on finals round voting by peers.
Competition in this pair is now closed. | D’infant, vaig admirar la clarividència del cavall per orientar-se anant i venint, i, tant de nit com de dia, en la tempesta o sota el vendaval, vaig admirar l’olfacte dels gossos per tornar al lloc d’on surten per molt que se n’allunyin, o l’encert infal·lible del gat per trobar el rumb que, després de les seves caminades, el retorna sempre a casa. Jo no el tinc pas, ni compto tampoc amb aquell invariable sentit comú de la majoria dels humans per orientar-se als carrers o a les rutes, o en paratges mai no vistos, tant com en aquells on amb prou feines hom va ésser una sola vegada. Em perdo irremeiablement quan m’allunyo dels circuits habituals. Privat del do de la ubicació, incapaç d’abstreure, de discernir i calcular on tant calia, els indrets que no freqüento són per a mi inassolibles i no hi arribaria mai si algú no m’hi conduís o no em deixés guiar pels que hi entenen. Subjecte fatalment a la meva pobra percepció, no sé anar-hi, no sé tornar-ne i sóc incapaç de superar aquesta invalidesa. No puc, no aprenc, no hi entenc i no res em diu un plànol sobre la meva ubicació. No tinc brúixola interna ni cap do de representació, i pel que fa als punts cardinals, mai no vaig saber on són. Tot això, és clar, afavoreix la meva propensió a la immobilitat. Per no exposar-me a viure perdut, tracto de no allunyar-me dels escenaris familiars. Poques coses em convoquen fora del meu barri i tracto tant com puc que la meva vida social mai no l’excedeixi. Res no m’és més aliè que l’esperit d’un expedicionari. Capgiro les direccions i solc situar a l’esquerra el que sempre ha estat a la dreta, i quan lluny de ma casa deixo el cotxe estacionat, el cerco, en voler tornar-hi, per la banda on no és i perdo així un temps enorme, bo i resolent allò que mai no havia d’esdevenir un problema. | Entry #2665
Winner Voting points | 1st | 2nd | 3rd |
---|
6 | 1 x4 | 1 x2 | 0 |
| De nen vaig admirar la clarividència del cavall per orientar-se en l'anada o el regrés i, sigui de nit o de dia, en la tempesta o sota el vendaval, vaig admirar l'olfacte dels gossos per tornar al lloc del qual surten per més que se n'allunyin, o l'encert infal·lible del gat per trobar el rumb que després del seu andarejar el retorna sempre a casa seva. Jo no el tinc ni tampoc no compto amb aquest valuós sentit comú a la majoria dels humans per orientar-se en els carrers i les rutes o en paratges mai no vistos tant com en aquells on tot just s'hi estigué una única vegada. Jo em perdo irremeiablement quan m'allunyo dels circuits habituals. Privat del do de la ubicació, incapaç d'abstreure, de destriar i de calcular on tanta falta fa, els indrets que no freqüento són per a mi inassolibles i mai no hi arribaria si algú no m'hi menés o no em deixés guiar pels qui hi entenen. Subjecte fatalment a la meva pobra percepció, no sé anar, no sé tornar i sóc incapaç de remuntar la meva invalidesa. No puc, no aprenc, no entenc i un plànol no em diu res sobre la meva ubicació. No tinc brúixola interna ni cap do de representació i quant als punts cardinals mai no vaig saber on paren. Tot això, és clar, afavoreix la meva propensió a la immobilitat. Per a no exposar-me a viure perdut, tracto de no allunyar-me dels escenaris familiars. Poca cosa em convoca fora del meu barri i tracto mentre sigui possible que la meva vida social mai no l'excedeixi. Res m'és més aliè que l'esperit d'un expedicionari. Capgiro les direccions i sovint situo a l'esquerra el que de sempre estava a la dreta, i quan lluny de casa meva deixo el cotxe estacionat, quan vull tornar el busco pel costat que no toca i així perdo un temps enorme per resoldre el que mai no havia de convertir-se en problema.
KOVADLOFF, Santiago. “Soliloquio del extraviado” en Una biografía de la lluvia. Emecé ensayo, Buenos Aires (2004).
| Entry #3140
Winner Voting points | 1st | 2nd | 3rd |
---|
6 | 1 x4 | 1 x2 | 0 |
| Des de petit he admirat la clarividència dels cavalls per orientar-se tan a l’anada com a la tornada, ja sigui de dia o de nit, sota una tempesta o un vendaval; he admirat l’olfacte dels gossos per tornar al lloc on eren per més que se n’hagin allunyat; o l’habilitat infal•lible dels gats per trobar el rumb de casa desprès de les seves aventures. Jo no la tinc, ni tampoc tinc el sentit comú que tenen la majoria de les persones per orientar-se pels carrers i pels recorreguts, pels paratges desconeguts o per aquells on només s’hi ha estat una vegada. Jo em perdo irremeiablement quan m’allunyo dels circuits habituals. Privat d’aquest do que és el sentit de l’orientació, incapaç d’abstreure, discernir i calcular quan bona falta em fa, els llocs que no freqüento són per a mi inaccessibles i no aconseguiria mai d’arribar-hi si no m’hi portés algú o no em deixés guiar per aquells que en saben. Subjecte fatalment a la meva pèssima percepció, no ser anar, no se tornar i sóc incapaç de superar la meva incapacitat. No puc, no n’aprenc, no ho entenc i un plànol no em diu allà on em trobo. No tinc cap brúixola interna ni cap do de representació, i pel que fa els punts cardinals, mai no he sabut on eren. Evidentment, tot això afavoreix la meva propensió a la immobilitat. Per no exposar-me a viure perdut, intento no allunyar-me dels escenaris familiars. Poca cosa em crida lluny del meu barri i intento, en la mesura del possible, que la meva vida social no en depassi. No hi ha res que em sigui més aliè que l’esperit aventurer. Inverteixo les direccions i acostumo a situar a l’esquerra allò que des de sempre s’ha trobat a la dreta, i quan deixo el cotxe aparcat lluny de casa, el busco pel costat on no està i d'aquesta manera perdo un temps preciós resolent allò que no hauria hagut de convertir-se mai en un problema. | Entry #3362
Winner Voting points | 1st | 2nd | 3rd |
---|
6 | 1 x4 | 0 | 2 x1 |
| Quan era petit, admirava la clarividència del cavall per a orientar-se en anar i tornar, tant de dia com de nit, enmig de la tempesta o del vendaval. Admirava l'olfacte dels gossos per a tornar al lloc d'on surten per més que se n'allunyin, o l'infal·lible encert del gat per a trobar el rumb que, després de les seves peripècies, el porta sempre de tornada cap a casa. Jo no el tinc, ni disposo, tampoc, del valuosíssim sentit, comú a la majoria dels humans, per a orientar-se pels carrers, carreteres o paratges mai vistos tan bé com en aquells on amb prou feines s'hi ha estat un sol cop. Jo em perdo irremissiblement tan bon punt m'allunyo dels circuits habituals. Privat del do de la ubicació, incapaç d'abstraure, de discernir i calcular allà on és tan necessari, els llocs que no freqüento són inabastables per a mi, i no hi arribaria mai si no fos perquè algú m'hi porta o perquè em deixo guiar per aquells qui hi entenen. Subjecte fatalment a la meva pobra percepció, no sé anar, no sé tornar i sóc incapaç de superar la meva invalidesa. No puc, no aprenc, no entenc i un plànol no em diu pas res sobre la meva ubicació. No tinc brúixola interna ni cap do de representació i, pel que fa als punts cardinals, mai no he sabut on són. Tot plegat, és clar, afavoreix la meva propensió a la immobilitat. Per a no exposar-me a viure perdut, procuro no allunyar-me dels escenaris familiars. Poques coses em porten fora del meu barri i procuro, tant com puc, que la meva vida social no n'ultrapassi els límits. No hi ha res més aliè a mi mateix que l'esperit d'un expedicionari. Inverteixo les adreces i acostumo a ubicar a l'esquerra allò que sempre havia estat a la dreta, i quan deixo el cotxe aparcat lluny de casa, el torno a buscar per allí on no és, perdent així un munt de temps tot resolent allò que mai no hauria hagut d'esdevenir un problema. | Entry #3427
Winner Voting points | 1st | 2nd | 3rd |
---|
6 | 1 x4 | 1 x2 | 0 |
| | | | | X Sign in to your ProZ.com account... | | | | | | ProZ.com translation contestsProZ.com translation contests offer a fun way to take a break from your normal routine while testing and honing your skills with fellow translators.
ProZ.com Translation Contests. Patent pending. |