ProZ.com translation contests »
9th ProZ.com Translation Contest: "Business" » English to Catalan » Entry #8911

Source text in English

Translation #8911

I remember reading once that some fellows use language to conceal thought, but it's been my experience that a good many more use it instead of thought.

A businessman's conversation should be regulated by fewer and simpler rules than any other function of the human animal. They are:

Have something to say.

Say it.

Stop talking.

Beginning before you know what you want to say and keeping on after you have said it lands a merchant in a lawsuit or the poorhouse, and the first is a short cut to the second. I maintain a legal department here, and it costs a lot of money, but it's to keep me from going to law.

It's all right when you are calling on a girl or talking with friends after dinner to run a conversation like a Sunday-school excursion, with stops to pick flowers; but in the office your sentences should be the shortest distance possible between periods. Cut out the introduction and the peroration, and stop before you get to secondly. You've got to preach short sermons to catch sinners; and deacons won't believe they need long ones themselves. Give fools the first and women the last word. The meat's always in the middle of the sandwich. Of course, a light butter on either side of it doesn't do any harm if it's intended for a man who likes butter.

Remember, too, that it's easier to look wise than to talk wisdom. Say less than the other fellow and listen more than you talk; for when a man's listening he isn't telling on himself and he's flattering the fellow who is. Give most men a good listener and most women enough note-paper and they'll tell all they know. Money talks -- but not unless its owner has a loose tongue, and then its remarks are always offensive. Poverty talks, too, but nobody wants to hear what it has to say.
Recordo que en una ocasió vaig llegir que alguns individus fan servir el llenguatge per dissimular els pensaments, però la meva experiència m'ha dit que molts més el fan servir enlloc de pensar.

La conversació d'un home de negocis hauria d'estar regulada per normes menys nombroses i més simples que en qualsevol altra funció de l'animal humà. Aquestes són:

Tenir quelcom a dir.

Dir-ho.

Deixar de parlar.

El fet de començar abans de saber què vols dir i de continuar després que ho hagis dit, condueix el comerciant o bé a un judici o bé a una llar per a pobres, i el primer cas és una drecera al segon. Mantinc un departament jurídic aquí, i em costa un munt de diners, però és per tal de guardar-me dels tribunals.

Està bé quan truques una noia o quan parles amb els amics després del dinar per a emprendre una conversa com si es tractés d'una excursió escolar en un dia festiu, amb aturades per a collir flors; però a la oficina les teves frases haurien de ser la distància més curta possible entre períodes. Escapça la introducció i la peroració, i atura't abans que arribis al segon lloc. Per atrapar els pecadors, has de predicar sermons curts; i els diaques creuran que ells mateixos no els necessiten tan llargs. Dóna als idiotes la primera paraula i a les dones la darrera. La carn sempre és al mig del sandvitx. És clar que una miqueta de mantega a banda i banda no fa cap mal si està pensat per a un home a qui li agrada la mantega.

Recorda, també, que és més fàcil semblar savi que parlar sàviament. Digues menys que l'altre i escolta més del que parles, donat que quan un home escolta no està parlant de sí mateix sinó que afalaga l'interlocutor. Dóna a la majoria d'homes un bon escoltador i a la majoria de dones suficient paper per apuntar, i t'explicaran tot el que saben. Els diners parlen... només en cas que el seu propietari tingui la llengua llarga, però llavors els seus comentaris seran sempre ofensius. La pobresa parla, també, però ningú no vol escoltar què hi té a dir.