La comunicació empresarial està vivint la seva època daurada. La figura del director de comunicació ha passat d'ocupar un paper secundari a adquirir cada vegada més funcions i a esdevenir, en moltes ocasions, la mà dreta de presidents i consellers delegats de grans corporacions.

Diversos factors apunten en un mateix sentit. L'evolució que ha experimentat aquest sector dintre de les organitzacions, així com la creixent aparició d'agències i consultories especialitzades en aquests serveis, no fan altra cosa que confirmar que la manera de comunicar i de relacionar-se amb els diferents públics de les empreses resulta fonamental per al seu desenvolupament. Un estudi de l'Associació de Directius de Comunicació (Dircom) assegura que el 78% de les empreses disposa d'un departament de comunicació. Les empreses s'han adonat que en aquest entorn empresarial tan competitiu han d'oferir alguna cosa més que un producte. Una bona relació amb tots els seus públics pot suposar un gran avantatge. Per aquest motiu s'explica el creixement del sector, tant a l'interior de les companyies com a través de proveïdors externs, que són les agències i consultories de comunicació, uns aliats importants per als directius d'aquest àmbit.

I és que, amb el temps, les funcions i responsabilitats del director de comunicació han crescut i ara van molt més enllà de l'atenció a les consultes dels mitjans de comunicació. Per tant, les habilitats amb què ha de comptar un director de comunicació van més enllà de saber organitzar una roda de premsa o saber redactar un comunicat. També cal que sàpiga anticipar-se, que tingui una visió empresarial i estratègica i pugui assessorar tota l'organització. Entre les noves funcions que els directors de comunicació desenvolupen s'hi troben la gestió de la marca, l'organització d'esdeveniments, el màrqueting 0 les accions amb els treballadors. En aquest sentit, han hagut de passar molts anys fins que tota l'organització empresarial ha acceptat i ha assumit la presència del departament de comunicació i ha entès que la seva feina és una part més de l'estratègia de la companyia.

I remember reading once that some fellows use language to conceal thought, but it's been my experience that a good many more use it instead of thought.

A businessman's conversation should be regulated by fewer and simpler rules than any other function of the human animal. They are:

Have something to say.

Say it.

Stop talking.

Beginning before you know what you want to say and keeping on after you have said it lands a merchant in a lawsuit or the poorhouse, and the first is a short cut to the second. I maintain a legal department here, and it costs a lot of money, but it's to keep me from going to law.

It's all right when you are calling on a girl or talking with friends after dinner to run a conversation like a Sunday-school excursion, with stops to pick flowers; but in the office your sentences should be the shortest distance possible between periods. Cut out the introduction and the peroration, and stop before you get to secondly. You've got to preach short sermons to catch sinners; and deacons won't believe they need long ones themselves. Give fools the first and women the last word. The meat's always in the middle of the sandwich. Of course, a light butter on either side of it doesn't do any harm if it's intended for a man who likes butter.

Remember, too, that it's easier to look wise than to talk wisdom. Say less than the other fellow and listen more than you talk; for when a man's listening he isn't telling on himself and he's flattering the fellow who is. Give most men a good listener and most women enough note-paper and they'll tell all they know. Money talks -- but not unless its owner has a loose tongue, and then its remarks are always offensive. Poverty talks, too, but nobody wants to hear what it has to say.

C’est tout neuf, c’est tout nouveau, le statut d’auto-entrepreneur doit/devait révolutionner le web en permettant à tous de pouvoir faire du business… et de pouvoir déclarer pubs, petits travaux - et, pourquoi pas, générer du vrai business.

Je n’ai pour l’instant rien de vraiment précis en tête, mais j’ai toujours plein de projets et pourquoi pas de temps en temps des trucs qui pourraient générer du cash, donc je me dis: "tiens on va tester ça… en plus l’enregistrement peut se faire en ligne, ça devrait plutôt mieux se passer."

Le site est plutôt bien fait, même si certaines fois cela manque un peu d’explications pour les non-initiés (comme les différentes formes de régimes, etc…). On peut tout faire d’un coup en scannant une pièce d’identité.

Bon, le formulaire est assez trapu, pas mal de questions, des renseignements, etc… mais rien de dramatique.

Je remplis mon (gros) formulaire comme un gentil garçon bien sage.

Je reçois un email qui me confirme que mon dossier a bien été enregistré et que je recevrai d’autres infos un peu plus tard, alors j’attends… confiant.

Kouac - Activité non reconnue

Et là, surprise:
Mon dossier est refusé… j’envoie un email, j’essaye de les avoir au téléphone (toute une aventure, pas réussi d’ailleurs) et c’est grâce à l’aide de Dame Tartine que je trouve enfin l’explication:

Attention, l’application au 1er janvier 2009 ne concerne pas encore toutes les activitées : suite à un blocage avec la CIPAV, (caisse interprofessionnelle de prévoyance et d’assurance vieillesse) qui regroupe une très large partie des professions libérales, dont les ingénieurs-conseils et les informaticiens, beaucoup d’auto-entrepreneurs souhaitant travailler dans les nouvelles technologies ne peuvent accéder pleinement à ce régime. Faute de mieux, Novelli a promis de régler ce problème par le biais d’un amendement législatif.

Donc, si vous voulez être auto-entrepreneur dans les nouvelles technologies, deux solutions:

- attendre (et on sait pas combien de temps)

- mentir sur la nature réelle du travail

Seit einiger Zeit kursiert eine neue Idee durch amerikanische Chefetagen und Companys: Arbeitsbesprechungen, Teamsitzungen und Präsentationen seien ab jetzt nur noch in Form von “topless Meetings” erlaubt. Irritiert wird sich so mancher und mehr noch so manche fragen, ob dies im Zuge einer überraschenden Libertinage der amerikanischen Gesellschaft etwa bedeute, man konferiere ab jetzt nur noch oben ohne?…

Dieser Gedanke kann im Wissen um die Prüderie der amerikanischen Gesellschaft gleich wieder verworfen werden. Nein, nicht ohne Oberhemd, sondern ohne ‚Lap-Top’ sollen Meetings zukünftig abgehalten werden. Denn diese und artverwandte Gadgets wie iPhone, Sidekick und Blackberry verderben die ohnehin nicht sonderlich gute Kommunikationskultur, die gemeinhin in Sitzungen dieser Art herrscht. Da werden während der Besprechung eifrig E-Mails gecheckt, wird gechattet, gesimst, gegamed und geblogt. Die Augen auf dem Monitor und auch die Gedanken ganz bestimmt nicht dort, wo sie eigentlich sein sollten – nämlich im Meeting. Daher denkt man in so manchem, vor allem online-nahen Unternehmen daran, Mitarbeitern in Meetings den Gebrauch drahtloser Informationstechnologien gänzlich zu untersagen.

Mit dieser Maßnahme hoffen die Fürstreiter des Topless-Konzepts nicht allein, den Symptomen von geteilter Aufmerksamkeit, mangelnder Konzentration und dadurch bedingter sinkender Produktivität von Meetings erfolgreich entgegenzuwirken. Auch der soziale Faktor, der durch den Einzug der mobilen Online-Services merklich gelitten hat, hofft man durch die verordnete Abstinenz zu stärken. Schließlich handelt es sich auch um eine Frage mangelnder Wertschätzung, wenn einer sich vorbereitet und zu anderen spricht, während die nach Kinoprogramm und den neuesten Börsenkursen googlen.

So in etwa lautet der Tenor einer Diskussion, die im letzten Jahr vor allem durch einen Blogbeitrag mit dem vielsagenden Titel „My personal war against Crackberry“ angestoßen wurde. Der Autor Todd Wilkens, Chef einer Design-Agentur in San Francisco, ist der Ansicht, dass eine effektive Arbeitssitzung kaum noch möglich sei, wenn die Teilnehmenden eben nur teilweise präsent seien. „Unvollständige Aufmerksamkeit führt zu unvollständigen Resultaten“, meint Wilkens und fasst die Inhalte der Topless-Philosophie sogar in einem kleinen Meeting-Knigge zusammen. Regel zwei: Einer muss sich im Namen der Produktivitätssteigerung unbeliebt machen und den anderen ihre mobilen Spielzeuge aus den Rippen ziehen. Aber auch wenn sie zunächst meckern - insgeheim sind die Online-Junkies dankbar dafür, ein paar Stunden von ihrer Sucht befreit worden zu werden.

Le risorse umane all’interno di ogni organizzazione rivestono la massima importanza. Se è vero che esse comportano maggiori difficoltà di gestione, tuttavia al loro interno sono insite elevate potenzialità di miglioramento, e ciò richiede un’attenzione particolare.

L’istruzione degli addetti deve essere curata dal punto di vista teorico e pratico, e a essi deve essere sempre fornita una chiara e forte motivazione allo svolgimento del lavoro. Ciò comporta che si proceda alla responsabilizzazione massima nell’adempimento delle funzioni, operando sempre verso l’integrazione, nel funzionamento della struttura e nel contesto sociale. Il personale deve essere orientato a concepire il lavoro o le sue attività, in generale, in funzione collettiva o sociale, e ogni addetto deve essere spinto a sviluppare un’attività formativa verso gli altri soggetti del capitale umano dell’organizzazione.

Ci sono più fattori che concorrono al successo di un’organizzazione. Se è importante che essa conti un’autorevole figura leader, è bene ricordare sempre che un capo esercita il suo ruolo all’interno di un gruppo strutturato. Il coordinamento pertanto non basta: appare essenziale il recepimento da parte del gruppo delle indicazioni del leader e l’azione conseguente del gruppo stesso.

La funzione di un organizzatore efficace è quella di trascinare i collaboratori, affrontare e risolvere i problemi, aiutare a superare gli ostacoli e creare la motivazione per raggiungere gli obiettivi. Come è evidente, se il gruppo non partecipa attivamente a queste azioni, rispondendo adeguatamente, tutto ciò che il leader compie non otterrà i frutti sperati. È necessario quindi porsi anzitutto un quesito: come si possono “convincere” le persone che fanno parte di un’organizzazione, e, in particolare, di un gruppo di staff, a seguire il leader partecipando attivamente al conseguimento dello scopo dell’organizzazione? La risposta è semplice e complessa al contempo: è necessario che le persone condividano le finalità dell’organizzazione. Non è sufficiente che siano solo consapevoli dell’esistenza di tali finalità e che le conoscano, ma è necessario che abbiano una consapevolezza attiva nel conseguirle e si sostengano a vicenda nel raggiungerle. Solo in tal modo si forma quella collaborazione che crea il lavoro di gruppo.

Houve uma época em que só se falava em reengenharia.

Muitas empresas pagaram uma nota para implantar a novidade e alguns livros chegaram a se tornar bestsellers, o que comprova a falta de espírito crítico de um montão de executivos e empresários.

O conceito passou a ser aplicado extensivamente no mercado.

Algumas conseqüências dessa nova postura podem ser sentidas no exemplo a seguir:

Uma empresa resolveu patrocinar a apresentação de uma famosa orquestra sinfônica. Do programa, constava a Sinfonia Número 8 em si menor de Schubert, a famosa Sinfonia Inacabada. Ingressos foram distribuídos entre as diretorias da empresa.

No dia do concerto, um dos diretores não pôde ir ao teatro e repassou ao reengenheirador-chefe o ingresso que havia recebido.

Na manhã seguinte ao concerto, o diretor, que havia faltado à apresentação, e o re-engenheirador-chefe se encontraram e o diretor fez a clássica pergunta "Então, como foi?".

Em vez de responder, como faria qualquer pessoa normal, o reengenheirador-chefe entregou o seguinte relatório , dedicando-se sobretudo à análise da Sinfonia Inacabada.

“Por um considerável tempo, os trombonistas nada tinham o que fazer e ficavam só olhando os outros músicos tocarem. O número deles precisa ser reduzido e o pouco que lhes compete deve ser redistribuído entre os demais integrantes da orquestra.

Todos os doze violinos faziam os mesmos gestos e tocavam as mesmas notas. É uma duplicação totalmente desnecessária e o responsável por esse setor deve ser sumariamente demitido. Que se mantenha apenas um dos violinistas. Se for necessário um maior volume de som, que se usem amplificadores. Sai mais barato.

Essa Sinfonia - a número 8 - tem dois movimentos. Se o Sr. Schubert tivesse se dedicado mais e concentrado todo seu esforço no primeiro movimento, certamente o segundo movimento seria totalmente desnecessário. Isso traria consideráveis ganhos.

Seja como for, a falta de responsabilidade desse senhor fez com que a obra ficasse, até hoje, por concluir. Se tivesse seguido os nossos princípios e as nossas orientações, certamente teria conseguido terminar o trabalho no tempo que lhe foi destinado ao invés de deixá-lo inacabado.”

Несмотря на то, что место программиста сулило спокойную работу, неплохие заработки и хорошую карьеру, Андрей без всяких сомнений покинул насиженные места и вступил на тернистый путь предпринимательства. Естественно, что ни о маркетинге, ни о продажах он и понятия не имел. Всему приходилось учиться на практике, набивая шишки в общении с покупателями.

Несмотря на все сложности, Поминову удалось завоевать клиентов, о которых мечтает любая компания. Как же предпринимателю-самоучке, работающему прямо в собственной квартире, удалось добиться такого успеха?

…По счастливому стечению обстоятельств, в один день с Андреем в Академии появилась чуть ли не первая в Советском Союзе партия болгарских персональных компьютеров. И у руководства возникла мысль перенести уже существовавшие словари с больших ЭВМ на персональные компьютеры. За полгода сделали работающий прототип словаря, который и лег в основу будущего Мультитрана.

Словарь планировалось продавать организациям (других покупателей в конце 80-х просто не было), однако в стране наступил кризис, возникли перебои с финансированием и проект стал умирать. Чтобы спасти то, что уже было сделано, энтузиасты, в числе которых был и Поминов, создали совместное предприятие. Так как денег на него никто не выделил, СП просуществовало всего полгода.

Возник довольно острый вопрос: кто станет хозяином продукта. «Здесь я, можно сказать, перетянул одеяло на себя, - вспоминает Андрей, - так как уже несколько месяцев сидел дома и занимался словарем в одиночку». Так Мультитран стал «домашним» проектом: Поминов сидел в обычной квартире, доводил его до ума, а в свободное время ездил в Европу за подержанными автомобилями и одеждой. «Покупать я тогда очень любил, а вот продавать – нет. Наверное, потому что продавать надо уметь», - смеется он.

…Время показало, что фирма – слишком много для одного человека, и Андрей переквалифицировался в индивидуального предпринимателя, ведь при такой организации бизнеса никаких «бумажек» практически не требуется…

…Недавно Поминову позвонила девушка из агентства, занимающегося проведением опросов, и спросила: «Это квартира или офис?» «Ну, даже и не знаю…», - замешкался он. Компьютер в своей квартире Андрей не выключает уже много лет: «Офис – дома, напротив – почта, через дорогу – банк, в том же доме
провайдер и сервер с Мультитраном. Этот «золотой треугольник» можно обойти за 10 минут».

«Если честно, я не могу сказать, каким именно будет сайт лет через десять.» - признается Андрей.

Todos y cada uno disfrutarían de sus vacaciones. ¿Por qué entonces yo no habría de disfrutar de unas también? Trabajaba duro, había manejado ya varios proyectos de vital importancia para el avance de los negocios en los que se embarcaba la empresa; meses, días, horas frente a mi escritorio, seleccionando candidatos, revisando solicitudes, asignando proyectos y asegurándome de que cada proveedor de servicios recibiera su pago sin demoras.

¿Cómo era posible entonces que los demás estuviesen empacando sus trajes de baño o sus botas de nieve cuando yo sudaba excesivamente bajo el traje de corte inglés? Yo, que preparaba el café de la mañana y la tarde, que contestaba todas las llamadas que Gutiérrez y Amingorena no querían atender, que lidiaba con los asuntos desagradables entre proveedores y clientes, ¿no habría vacaciones para mí?

Veía como cada empleado entraba en la oficina de Vargas y salía triunfante, sonriendo, pensando en las vacaciones que acababa de ganarse. Sabía que debía tomar coraje y entrar a esa oficina yo también a arrebatar mis vacaciones de las manos de quien también tendría el derecho de negármelas. Y lo hice. Y aquí estoy. Disfrutando de una oficina vacía.

Las palabras de Vargas resonaban aún en mi cabeza: "No, Juancito. Lamentablemente tu viajecito a la costa no podrá ser. Por el momento necesito que alguien cuide del fuerte, ¿sabes?". Fui débil. Pero mi debilidad nada tiene que ver con que yo esté aún aquí. Si hubiese estado aunque sea medio paso delante de Vargas… Si hubiese sabido que existía una clave mágica para ganarme mi estadía en la costa por unos días... Me pregunto qué tan placentero hubiese sido estar en la playa, habiéndome ganado la empatía de Vargas del mismo modo en el que se la habían ganado los demás: informándole que trabajaría desde la playa durante mi escapadita a la costa.