Recordo que una vegada vaig llegir que hi ha gent que fa servir el llenguatge per a disfressar els pensaments, però l'experiència m'ha ensenyat que encara hi ha molta més gent que fa servir el llenguatge en comptes del pensament.

La conversa d'un home de negocis hauria d'estar regulada per normes menys nombroses i més senzilles que qualsevol altra funció de l'animal humà. Aquestes normes són:

Tingues alguna cosa a dir.

Digues-la.

Para de parlar.

Començar a parlar abans de saber el que es vol dir i continuar després d'haver-ho dit condueix el comerciant a un procés judicial o a l'hospici i la primera destinació és una drecera cap a la segona. Jo dirigeixo un departament legal, que costa un munt de diners, però em serveix per a evitar posar plets.

Està molt bé, quan visites una noia o quan estàs xerrant amb amics després de sopar, portar una conversa com si fos una excursió escolar de diumenge, amb parades per a recollir flors; però a l'oficina les teves frases haurien d'ocupar la mínima distància possible entre dos punts i seguit. Si vols enxampar els pecadors, els teus sermons han de ser curts i els diaques no es pensen que ells en necessitin de llargs. Dóna als boigs la primera paraula i a les dones la darrera. La carn és sempre al mig de l'entrepà. Naturalment, una fina capa de mantega a cada banda no fa cap mal si és per a un home a qui li agrada la mantega.

Recorda, també, que és més fàcil projectar una imatge inteŀligent que no pas dir coses inteŀligents. Parla menys que l'altre i escolta més que no parlis; perquè quan un home escolta no es pot delatar i al mateix temps afalaga aquell qui parla. Dóna a la majoria d'homes un que sàpiga escoltar i a la majoria de dones quantitat suficient de paper i et diran tot el que saben. Els diners parlen (però no pas a menys que el seu amo tingui la llengua fluixa) i les seves observacions sempre són ofensives. La pobresa també parla, però ningú no vol sentir allò que té a dir.

Recordo que en una ocasió vaig llegir que alguns individus fan servir el llenguatge per dissimular els pensaments, però la meva experiència m'ha dit que molts més el fan servir enlloc de pensar.

La conversació d'un home de negocis hauria d'estar regulada per normes menys nombroses i més simples que en qualsevol altra funció de l'animal humà. Aquestes són:

Tenir quelcom a dir.

Dir-ho.

Deixar de parlar.

El fet de començar abans de saber què vols dir i de continuar després que ho hagis dit, condueix el comerciant o bé a un judici o bé a una llar per a pobres, i el primer cas és una drecera al segon. Mantinc un departament jurídic aquí, i em costa un munt de diners, però és per tal de guardar-me dels tribunals.

Està bé quan truques una noia o quan parles amb els amics després del dinar per a emprendre una conversa com si es tractés d'una excursió escolar en un dia festiu, amb aturades per a collir flors; però a la oficina les teves frases haurien de ser la distància més curta possible entre períodes. Escapça la introducció i la peroració, i atura't abans que arribis al segon lloc. Per atrapar els pecadors, has de predicar sermons curts; i els diaques creuran que ells mateixos no els necessiten tan llargs. Dóna als idiotes la primera paraula i a les dones la darrera. La carn sempre és al mig del sandvitx. És clar que una miqueta de mantega a banda i banda no fa cap mal si està pensat per a un home a qui li agrada la mantega.

Recorda, també, que és més fàcil semblar savi que parlar sàviament. Digues menys que l'altre i escolta més del que parles, donat que quan un home escolta no està parlant de sí mateix sinó que afalaga l'interlocutor. Dóna a la majoria d'homes un bon escoltador i a la majoria de dones suficient paper per apuntar, i t'explicaran tot el que saben. Els diners parlen... només en cas que el seu propietari tingui la llengua llarga, però llavors els seus comentaris seran sempre ofensius. La pobresa parla, també, però ningú no vol escoltar què hi té a dir.

Recordo haver llegit una vegada que alguns companys utilitzar el llenguatge per ocultar el pensament, però ha estat la meva experiència que un bon nombre de més ús en lloc de pensament.

La conversa d'un home de negocis ha de ser regulat per les normes de menys i més senzilla que qualsevol altra funció de l'animal humà. Ells són:

Tenir alguna cosa a dir.

Digues-ho.

Deixa de parlar.

Començant abans que sap el que vol dir i mantenir després d'haver dit que les terres d'un comerciant en una demanda o l'asil, i el primer és una drecera a la segona. Jo mantinc un departament legal aquí, i costa molts diners, però és per que no em anava a la llei.

Està bé quan se li demana a una noia o parlar amb els amics després del sopar per a executar una conversa com un diumenge d'excursió escolar, amb parades per recollir flors, però a l'oficina de la seva pena hauria de ser la distància més curta possible entre els períodes. Talleu la introducció i la discurs, i pare abans d'arribar al segon lloc. Has de predicar sermons curts per atrapar els pecadors, i els diaques no es creuen que necessiten llargs a si mateixos. Donar els primers ximples i les dones l'última paraula. La carn sempre al mig del sandvitx. Per descomptat, una mantega de llum a banda i banda de la mateixa no fa cap mal si està destinat a un home que li agrada la mantega.

Recordeu, també, que és més fàcil mirar sabia que la saviesa que parlar. Dir, menys que l'altre i escoltar més del que parla, perquè quan un home escolta, no li està dient a si mateix i és afalagador l'individu que és. La majoria dels homes donen un bon oient i la majoria de les dones prou nota de paper i li diran tot el que saben. Els diners - però no menys que el seu propietari té la llengua solta, i llavors les seves declaracions són sempre ofensiu. Converses de la pobresa, també, però ningú vol escoltar el que ha de dir.